dimarts, 15 de gener del 2008

Una teoria







Quan els primers investigadors es varen prendre es cas de la illa Pascua com un fet sense precedents, estaven convençuts de que de sempre havia estat una illa desèrtica, en la que només hi predominaven les pedres. L’absència d’arbres els hi va fer pensar que mai hi havia existit cap vegetació superior. D’aquí que sorgís el gran dilema de com els aborígens haurien pogut transportar els enormes blocs de pedra, alguns de fins a 20 tones de pes, en tanta quantitat i per tota la illa. Però la resposta la va donar un investigador xec, que primerament va aportar una teoria i finalment la va sotmetre a prova. En el decurs de les seves investigacions Shwetherston va descobrir enterrades les restes de descomunals arrels que haurien d’haver estat d’arbres gegantins. Els natius que tallaven els arbres a ran de terra per aprofitar al màxim la fusta. Cada moai que traslladaven costava la vida a desenes d’arbres que eren despullats de fulles i branques a fi efecte de d’utilitzar-los com a eixos rodants.