La hecatombe es va produir en algun moment d’al·lucinació dels incansables escultors, quan varen començar a notar la insuficiència d’arbres. Pascua en els seus orígens estava generosament poblada de boscos espessos, però després de fer centenar de monuments es varen donar compte que els arbres, elements indispensables pel trasllat de les estàtues, començaven a escassejar.
I fou precisament quan els arbres varen escassejar quan va venir el conflicte. En combats ràpids i cruels, el guanyador feia caure a terra els monuments contraris i robava els troncs que trobava, és a dir, una guerra per aconseguir la fusta.
Un matí no quedava ni un tronc útil per rodar. Aquesta escassesa de fusta tan important pels habitants de Pascua va marcar una greu incidència en altres qüestions aparentment de no tanta importància. A l’hora de fer foc anaven cremant els vells troncs inservibles fins que no en va quedar cap. A l’hora de construir les cabanes es varen adonar que no tenien la matèria prima, és a dir la fusta, tenint que anar a viure a les coves. El terra es va erosionar i els clima es va modificar degut al règim de pluges. Es varen deixar de construir barques de pesca, tampoc hi havia moreres per construir xarxes, amb la qual cosa al no poder pescar, per primera vegada va escassejar l’aliment. Donat la manca d’aliments va aparèixer el canibalisme.
D’un altre banda, centenars d’escultures varen quedar a mig construir a la falda dels volcans, esperant en va el seu torn de rodar. Sense arbres, aquella civilització es va aturar bruscament, va frenar tota condició de progrés i va començar la seva destrucció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada