Nuevo video!

La Tragedia

La hecatombe es va produir en algun moment d’al·lucinació dels incansables escultors, quan varen començar a notar la insuficiència d’arbres. Pascua en els seus orígens estava generosament poblada de boscos espessos, però després de fer centenar de monuments es varen donar compte que els arbres, elements indispensables pel trasllat de les estàtues, començaven a escassejar.
I fou precisament quan els arbres varen escassejar quan va venir el conflicte. En combats ràpids i cruels, el guanyador feia caure a terra els monuments contraris i robava els troncs que trobava, és a dir, una guerra per aconseguir la fusta.
Un matí no quedava ni un tronc útil per rodar. Aquesta escassesa de fusta tan important pels habitants de Pascua va marcar una greu incidència en altres qüestions aparentment de no tanta importància. A l’hora de fer foc anaven cremant els vells troncs inservibles fins que no en va quedar cap. A l’hora de construir les cabanes es varen adonar que no tenien la matèria prima, és a dir la fusta, tenint que anar a viure a les coves. El terra es va erosionar i els clima es va modificar degut al règim de pluges. Es varen deixar de construir barques de pesca, tampoc hi havia moreres per construir xarxes, amb la qual cosa al no poder pescar, per primera vegada va escassejar l’aliment. Donat la manca d’aliments va aparèixer el canibalisme.
D’un altre banda, centenars d’escultures varen quedar a mig construir a la falda dels volcans, esperant en va el seu torn de rodar. Sense arbres, aquella civilització es va aturar bruscament, va frenar tota condició de progrés i va començar la seva destrucció.

Una teoria

Quan els primers investigadors es varen prendre es cas de la illa Pascua com un fet sense precedents, estaven convençuts de que de sempre havia estat una illa desèrtica, en la que només hi predominaven les pedres. L’absència d’arbres els hi va fer pensar que mai hi havia existit cap vegetació superior. D’aquí que sorgís el gran dilema de com els aborígens haurien pogut transportar els enormes blocs de pedra, alguns de fins a 20 tones de pes, en tanta quantitat i per tota la illa. Però la resposta la va donar un investigador xec, que primerament va aportar una teoria i finalment la va sotmetre a prova. En el decurs de les seves investigacions Shwetherston va descobrir enterrades les restes de descomunals arrels que haurien d’haver estat d’arbres gegantins. Els natius que tallaven els arbres a ran de terra per aprofitar al màxim la fusta. Cada moai que traslladaven costava la vida a desenes d’arbres que eren despullats de fulles i branques a fi efecte de d’utilitzar-los com a eixos rodants.