Nuevo video!

La Tragedia

La hecatombe es va produir en algun moment d’al·lucinació dels incansables escultors, quan varen començar a notar la insuficiència d’arbres. Pascua en els seus orígens estava generosament poblada de boscos espessos, però després de fer centenar de monuments es varen donar compte que els arbres, elements indispensables pel trasllat de les estàtues, començaven a escassejar.
I fou precisament quan els arbres varen escassejar quan va venir el conflicte. En combats ràpids i cruels, el guanyador feia caure a terra els monuments contraris i robava els troncs que trobava, és a dir, una guerra per aconseguir la fusta.
Un matí no quedava ni un tronc útil per rodar. Aquesta escassesa de fusta tan important pels habitants de Pascua va marcar una greu incidència en altres qüestions aparentment de no tanta importància. A l’hora de fer foc anaven cremant els vells troncs inservibles fins que no en va quedar cap. A l’hora de construir les cabanes es varen adonar que no tenien la matèria prima, és a dir la fusta, tenint que anar a viure a les coves. El terra es va erosionar i els clima es va modificar degut al règim de pluges. Es varen deixar de construir barques de pesca, tampoc hi havia moreres per construir xarxes, amb la qual cosa al no poder pescar, per primera vegada va escassejar l’aliment. Donat la manca d’aliments va aparèixer el canibalisme.
D’un altre banda, centenars d’escultures varen quedar a mig construir a la falda dels volcans, esperant en va el seu torn de rodar. Sense arbres, aquella civilització es va aturar bruscament, va frenar tota condició de progrés i va començar la seva destrucció.

Una teoria

Quan els primers investigadors es varen prendre es cas de la illa Pascua com un fet sense precedents, estaven convençuts de que de sempre havia estat una illa desèrtica, en la que només hi predominaven les pedres. L’absència d’arbres els hi va fer pensar que mai hi havia existit cap vegetació superior. D’aquí que sorgís el gran dilema de com els aborígens haurien pogut transportar els enormes blocs de pedra, alguns de fins a 20 tones de pes, en tanta quantitat i per tota la illa. Però la resposta la va donar un investigador xec, que primerament va aportar una teoria i finalment la va sotmetre a prova. En el decurs de les seves investigacions Shwetherston va descobrir enterrades les restes de descomunals arrels que haurien d’haver estat d’arbres gegantins. Els natius que tallaven els arbres a ran de terra per aprofitar al màxim la fusta. Cada moai que traslladaven costava la vida a desenes d’arbres que eren despullats de fulles i branques a fi efecte de d’utilitzar-los com a eixos rodants.

Rapa Nui

El poble Rapanui hauria arribat des d'una mítica illa anomenada Hiva. El seu primer "ariki" (rei) va ser Hotu Matu'a cap al segle IV de la nostra era.
La societat rapanui, governada per l'ariki, amb ascendència directa dels déus, estava dividida en tribus i per classes. Cada tribu ocupava una zona, sempre eren costaneres. La major part de la població vivia cap a l'interior, al costat de les àrees de cultiu. En el litoral establien centres religiosos, polítics i cerimonials (Anakena, Akahanga) i adoraven als ancestres gairebé deïficats representats pels moai. Fins al dia d'avui no se sap com va ocórrer la construcció i desplaçament d'aquelles escultures.

La societat rapanui va sufrir una crisis de superpoblació en els segles XVII i XVIII, fet que va provocar guerres entre les tribus on van destruir algun dels altars cerimonials i l'abandonament de les canteres on es tallaben els moais. Els natius van començar a viure a les coves i van anar escassejant els seus aliments. Va surgir una nova ceremonia, del Tangata manu (Home-ocell), el que agafes primer l'ou de manu tara era lider durant un any.
Entre 1859 i 1863 una vintena de vaixells es van emportar 2000 illencs per treballar com esclaus a les seves propietats. L'extermini de la classe sacerdotal va significar una gran perdua, ademés hi van haver multiples epidemies i aixo va reduir tots els habitants a nomes 110 persones.

Finalment Chile va conseguir firmar un tractat amb els natius els va enganyar fent una suposada copia en el seu idioma (rapanui). En el tractat en versió espanyola donava la cesio de l'illa a Chile, pero en canvi en el tractat en rapanui no deia res de la cesió. Al cap d'uns dies van col·locar la bandera Chilena i el rei (l'ariki) va dir:
"Al levantar tu bandera no quedas dueño de la isla porque nada hemos vendido: sabemos que el señor Obispo puso a la Isla bajo el protectorado de Chile, mas nada se ha vendido".
Els habitants no van poder sortir de l'illa, fins el 1966 no van tenir drets de ciutadania i les seves terres no es van començar a tornar fins a finals del segle XX.

Ubicació:

L' Isla de Pascua s'ubica en el Pacífic Sur entre la latitut 27°7'10"S y 109°21'17"W de longitut , distant a 3700 km del continent. Es part del continent oceaníc i está sota la Juridicció de Xile.

La seva superfície es de 163,6 km² i la seva població de 3.791 habitants.

Origen de los moais

Origens:

Los moai son figuras de piedra de enormes dimensiones con forma humana cubiertas con algo que parece un sombrero cilíndrico. Las gigantescas cabezas sobresalen del árido suelo, tienen las orejas largas y grandes, y miran hacia el sol como esperando la llegada de algo o alguien, de manera algo altanera.

Los moais són tallados i distribuidos por toda la isla por los antiguos rapa nui.

"Rapa nui es el nombre de una etnia habitante de la Isla de Pasqua. La denominación de Rapa Nui se hizo posteriormente extensiva para denominar tanto al pueblo aborigen como a su idioma y a la isla que habitan."

En la isla existen diferentes grupos de estatuas:

- Doscientas setenta y seis hacen guardia en las laderas del volcán.

- Trescientas están derribadas sobre los ahus que rodean los altos acantilados de la isla.

- Otras están a lo largo de antiguos caminos.

- 80 quedaron sin terminar.

La foto: son los moais de la Isla de Pasqua.